SI HO VOLS CREURE...(5)
OGASSA.
Com cada any, per Setmana Santa, agafàvem el petrecols i anàvem a la muntanya a acampar, demanant permís primer al batlle del poble d'Ogassa, on el meu avi havia estat mestre i jutge de pau en temps de la republica i també abans.
Un lloc preciós, amb boscos, praderies i muntanyes mol altes, sovint nevades i bastant fred en primavera encara (és la Serra Cabellera).
Anàvem un parell de matrimonis i els fills corresponents, ben equipats per tot el que es pogués presentar, doncs plovia sovint i ventejava que els arbres xiulaven de tant en tant.
Moltes tardes de pluja les passàvem en un local molt ben equipat, amb una llar de foc rodona, al seu bell mig de la sala i una escalforeta que donava gust estar-s'hi; Era el Sindicat dels Miners i els preus de les coses eren molt assequibles...
L'indret d'acampada ideal per tenir accés a l'aigua, era prop de la Font Gran, que brollava d'un gran forat, directament de la terra. allà podíem encendre foc encara, amb jocs i contes , i allà dormíem desprès dins els sacs de dormir....; Dos tendes de campanya per a dues famílies ben avingudes.
Sovint anàvem, de dia o de nit fins al Prat del Pinter on el meu avi tenia l'escola i on hi ha l'església del poble, però aquella nit dúiem lots i llums de petroli per tornar al campament. Ens vam adonar de les hombres que projectaven els arbres cap al fons del bosc a causa de les nostres llums, que dansaven al nostre pas i agafaven formes estranyes....
El Gerard, el meu fill petit, mogut per l'emoció de l'aventura aquella hem va dir: PAPA, PAPA, SEMBLA QUE ESTIGUEM DINS D'UNA PELICULA...
...Estones de la vida que no s'obliden: Aquelles paraules m'han quedat per sempre.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada