SI HO VOLS CREURE BÉ, SI NO, TAMBÉ (6)
LA TAULA DEL TERRADET
Al meu pare ja l'hi anaven millor les coses i va poder comprar per a una terrasseta de la casa on vivíem, una taula rodona de jardí i quatre cadires de ferro per a ells i per la meva germana i per mi.
Les nostres eren més adequades a la nostra edat i la taula tenia un sobre de ciment replet de pedretes de diferents colors i mida; era preciosa...
Els diumenges d'estiu o quan feia bon temps per la tarda berenàvem o sopàvem allà, sota un roser "President Howard" replet de roses precioses, que no oblidaré tampoc mai.
Tot i tant bonica la taula, era difícil de netejar amb tanta pedra incrustada i no se si vaig ser jo o la mama que l'hi vam dir, i el papa que tenia corda i arguments va contestar:
--Teniu raó, però us agrada?
--si, si !
--Doncs aquesta taula és tant bonica per els seus colors i la seva diversitat, igual que la naturalesa i la humanitat. Potser costa una mica de netejar, però la humanitat també costa en la seva diversitat, de posar-la com caldria.
Vosaltres en teniu la opció, la podem tornar o llençar...
...Ningú va replicar i mai més es va parlar del que costava netejar la taula.
Conservo, de fa quasi setanta anys la taula de marres i una cadira al terrat de casa meva. El sobre es va fer malbé per les inclemències i els anys. Ara el sobre de la taula és sintètic, com els temps que corren.
Però la ment, encara no es rovella....
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada