TEMPS ERA TEMPS

 TEMPS ERA TEMPS

I la rauxa ens encenia;

ganes d'arreglar el fotut món.

La força de la joventut ens movia

i teníem la fé dels campions.

Corríem més que la policia

i volíem arreglar-ho tot:

La justícia i l'amor en un nou dia,

per la humanitat, en un sol cop.

D'aquell foc, queden algunes cendres, 

però va cremar molt fort.

Avui queden algunes brases enceses,

però el foc ara, és somort.

Veritat que junts vam deixar petjada

i algun fruit en va sortir,

doncs alguna cosa és canviada 

i es remou el que volien impedir.

La humanitat, no és pas arreglada

i no ho serà pas mai, fins l'infinit.

Però millor de quan era esclava

de "l'estatus quo", tant podrit. 

Doncs que avui hi creiem encara,

que viurem demà un mon una mica millor,

si no nosaltres, que estem de baixada,

seran els que venen: La nova jovenor.

Les ganes, hi son però les forces no

l'esperança encara, no és fracassada,

per que avui escric tot això, 

recordant una joventut no perduda, però si passada.

Temps era temps

I sé, que tu penses avui igual que jo.

xatumandingu.