M'HE FET GRAN
Pot ser hauria de dir vell...
Bé, és inevitable; els anys han passat de pressa i semblava que trigaria, però aquí estem. Suposo que tots tenim un bitllet per aquest tren de la vida. Uns ja han baixat a l'andana, alguns anem en el mateix vagó i d'altres no, per que aquest tren és molt llarg, para en totes les estacions i no sabem en quina d'elles haurem de baixar.
Crec que ja que hi som, cal gaudir del viatge, per que el paisatge que es contempla generalment és preciós i els passatgers amb qui compartim, també valen el seu pes en or, alguns, no tots ni tant.
Cal cuidar-nos i cuidar de no perdre el bitllet, conservar-lo perfecte per quan vingui el revisor o que passi sense problemes per la màquina que obre la porta de sortida.
La ment, l'esperit i el nostre cos ha d'estar el millor que puguem, per que en compartir la vida, necessitem anar polits i amb bona presència, bona olor, en respecte i amor per aquells qui ens acompanyen i per els o el que ens puguem trobar quan baixem també.
No soc cap savi ni sé gaire cosa, però m'esforço per seguir aquests criteris i hem comunico tot el que puc per la consciència de fer el millor que es pugui, per bé de tots aquells que comparteixo d'alguna manera un seient o una finestra, que de vegades no es veu més que foscor per que pot ser som dins un túnel o és de nit. Crec també que aquesta feina és una responsabilitat que tenim tots.
Alguns son cecs o no miren per mancances. Alguns no volen ni tant sols mirar, però pot ser que els poguéssim ajudar. Aquests, precisament son els que ens fan sentir les tristors d'aquesta: L'aventura més gran mai viscuda.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada