Rita

Paraules, Rita.

Les que es van dir, i les que no,

les del pensament, que no van ser dites

i els actes bons que queden en la raó.

Avui, és jà tard per tot, només queda el dolor.

El dolor profund de la teva absència

de tot hom que va conpartir la teva existència

i els que per tu sentim aquesta tristor,

tristor terrenal, temporal i consequència del amor.

Tots, deixarem la matèria un dia,

que és un camí envoltat d'espines i de flors

i serem com tú avui, sense akternativa

part de l'Univers, que és lo més grandiós que hi ha.

De tú, ens queda l'enyorança,

el record i les llavors que vas plantar.

Nosaltres, de la vida, encara la dansa

segons els sorolls que cada u pot escoltar,

del riu que a tots ens arrossega, fins a mar,..

El demà, mimgu sap com serà

de tot el que existeix, o existirà.

Només, pot ser sabem el present,

o algunes de les coses que jà van passar.

Cada qual en treu la seva lliçò particular.

Intentar un propòsit per ser una mica millors,

com tu, ¨La bruixa bona".

xatumandingu. 1808026