M'estimo el meu barri.
i m'estimo Sabadell,
encara que ens diguin que aquí,
cada ú va per a ell.
Les imatges de ma vida,
en la pupil.la les tinc.
De Sabadell la vila
i del meu barri, d'on vinc.
I un contrast sorprenent
del llavors dolç i poètic,
a l'avui grotesc i lluent,
material, egoista i caòtic.
Compartir no puc detalls i vivències,
...masses formes, portals i colors.
Del meu barri la llum, les essències,
moltes persones, i moltes olors.
S'esgrogueeix un xic la memòria
i burda ment canvia tot,
quan veig l'actual cabòria
de canviar cel, terra i tot el que es pot.
...I s'enruna del cor el passat
que no s'ha estimat ni s'estima.
Ni a l'estimada, ni a l'estimat,
ni a pare, ni a mare, ni germà,
...ni la filla; ...la dolça nina.
Com el paper del record ,
que a un calaix per sempre ha restat.
Aquell amor del fons del cor,
...és, com una enyorada festa.
La velocitat, el menyspreu, la mala fresa,
els crits de la boca grotesca,
i la fam de diner que ens apressa,
son fills d'un avui que ara comença, i ja contesta .
.... Els monstres que tot s'ho mengen
i als que volem sens dubte engreixar,
qualsevol dia d'aquells que comencen,
ja no els podrem aturar.
No ens adonem, il·lusos ,
dels que poc a poc s'apropen?.
D'una corda, com si fossin nusos,
és el monstre de cada ú:
La mort, que tot ho toca
poderosament,
triomfarà,
de qui no se'n salva, ni res, ni ningú.
Encara que resem i diguem: amén, amén, amén.
xatumandingu.
A l'amor de ma vida
fins avui passada
i moments de felicitat acumulada
des de que et vaig trovar, estimada.
mm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada