EL JO

JO

Intento clarificar les idees per poder analitzar les problemàtiques de la vida amb major o menor encert dins de les meves capacitats i a la vegada, si serveix d’alguna cosa, compartir i aprendre dels meus companys de camí.

Moltes paraules amb només dues lletres, que defineixen o contenen tants conceptes..., moltes vegades males interpretacions entre els uns i els altres i dins un mateix.

Penso que la consciència del ser i per tant del existir constitueixen l’essència despullada del jo-persona, però per a mi el jo és el suport on s’aguanta tota la resta de facultats, pensaments, formes de ser, defectes i virtuts. Com que parlem del ser i existir, parlem del present més immediat, malgrat aquesta consciència en pot tenir el record del passat, i del futur només en tenim l’esperança i els projectes, per que aquest jo llavors pot haver desaparegut del mon material en que vivim.

La consciència del ser no te res a veure amb “que soc” o “que sento” o “com ho sento”, o “que penso” o “en que crec” o que sé o conec” o “que o qui estimo”, per que son passes posteriors i fruit d’allò bàsic i primer.

Aquesta forma interior mes complexa la donen l’estructura genètica adquirida i l’estructura del pensament segons l’entorn i experiència viscuda ( segons l’educació i tradicions de l’entorn de cada ù ), com una perxa on s’hi pengen els vestits .

El nostre cos, a part de no constituir l’essència de que parlem sí que te influencia en aquesta forma de la nostra personalitat, que no el jo, per causa del pensament i conviccions, certes o no, com per exemple, el concepte de bellesa, del que esta bé o malament, adquirits durant l’existència en cada època, lloc o moment.

Es pot discutir si l’ànima fa possible la vida de l’ésser vivent-pensant o si s’entenen altres connotacions, però això ja entra, des d’una voluntat de pensament en el mon de les creences.

Anem a allò que és palpable per pujar de nivell, com el que puja una escala:

Soc conscient d’existir?

Si en soc conscient es que penso, per tant el següent pas es pensar.

Aquest pensament perdura en un temps?

D’aquest pensament en trec una experiència o un record?

Per tant, el següent pas es el record.

Hi ha altres consciències al meu voltant?

Per tant, comparteixo el meu pensament?

El pensament dels altres m’influeix?

Si el pensament dels altres (passats i presents) ens influeix, el següent pas es compartir

Aquest compartir m’ha dut a creure paradigmes?

Quan creus en coses que no has viscut personalment, entres en el terreny de les creences.

Aquestes creences son les bases on es sustenta la societat humana. Son les que son per que estan conformades per la pròpia evolució de la humanitat, que d’haver estat diferent, aquestes també serien diferents....

Caldria tenir presents per inherents a la pròpia vida, que les creences quan trontollen o triomfen generen emocions, i aquestes sentiments. De vegades, aquests/as ens tornen cap a la irracionalitat i de vegades al triomf més absolut en el nostre sistema de valors.

Per a mi, el valor més absolut fruit de tot això, és la capacitat i la voluntat d’estimar...

081019 mm.