D'un temps de gana.

UN TEMPS DE GANA

Vaig travessar, quasi sol la tempesta

d'una infància trasbalsada.

D'un costat, la muntanya i la cresta.

de l'altre la mar, enarborada.

Sortia de les nits obscures

i d'un temps de penúria i gana

on els amics, i també criatures

dúiem la roba desfilada.

Pel carrer, canalla sense sabates i despullada

de famílies sense diners,

d'algunes cases de la meva veïnada,

que eren "estades" de poc lloguer.

Fang a la barriada,

i ni un camastre per llit,

ni aigua, que no fos plorada,

i no il·luminada, la fosca nit.

A aquells nens; "mano dura" !,

d'un militar que manava.

Deien: "Dios y pàtria!!",

a l'escola d'una aulada.

La roba, apedaçada

sota la bata tant ratllada,

sense apartar, la mirada

d'aquella bandera tant mal plantada.

I la nena, ben callada,

per a ser dona de casa estudiava;

submisa, "decent" i laboriosa,

a l'escola grisa i en una altra aula.

Una grisor somorta, que aixafava

a un país i a una pàtria;

a una gent, que sola restava,

en un temps d'obediència imposada.

Cada tarda, un rosari sencer es resava,

Panxa plena pels resadors,

llet americana per la mainada,

que a casa: farigola i pa dels segadors.

Imposada també, una llengua estranya

i la intel·ligència sempre negada,

per no pensar en cosa rara,

tenint a la gent ben controlada.

Pels carrers d'una ciutat trista i apagada,

berenava, on el pa, cosa de luxe i cara

era negre i no de molla blanca,

sense res més que l'acompanyava.

I els meus avis, amb el braser sota la taula

tenien buida, sense futur la mirada,

esperant, si el temps canviava

en un demà tampoc sense esperança.

Ventall i fogonet  de carbó

i una olla negra i rovellada

amb una ceba, pa i algun cigró

que era l'única vianda.

..I aquell gos ajagut a la eixida, en un caixó

amb els ulls plens de lleganyes,

era d'un tiet, aprenent de caçador,

amb un hós que sempre rossegava.

Diumenge, estovalles de cotó

amb mes forats que randes

i plats escardats, quasi vuits del tot

a casa de la meva estimada avia.

No era vell aquell mon

si no que algú l'endarreria,

amb ma de ferro, molts trons

i molta de olor, tirant a rància.

Molta por sota l'escala

i molta penúria i gana,

d'un temps esclafador

d'homes, dones, avis i canalla.

....Vaig travessar, amb molts la tempesta

d'una infància mal guanyada.

Xatumandingu.