HAS MORT LLUNY
Si, has mort lluny de la teva estimada terra....
Recordo la teva enyorança. Recordo també
les converses d'una vida allunyada del teu país,
la teva gent, deies; ...de la teva identitat, que no
volies perdre. Algunes coses que enguany,
davant l'urna on reposes encara no entenc del tot...
El teu ser, sense estar en un penjar del teu destí
i al dels teus desitjos, que tu sabies
que mai es complirien, en aquell voler i el no poder.
Solament en un viatge de pocs dies... a veure als estimats.
Un viatge, que en arribar ja no coneixies als d'altre
temps generacional i d'altres circumstàncies.
Tristor, molta tristor per molts amics i coneguts
d'aquell temps groguenc, que ja no tornarà.
El teu adeu i el dels que van marxar abans que tu, doncs
ja no estan; ....no ens adonem, mentre rutlla l'alegria;
que no viurem per sempre i la tinta de la vida s'acaba
en cada un dels nostres tinters. Ens n'adonem que
s'acaba quan ja escasseja; Mal a guanyada la
que vam gastar alegrement....
Ser sense ser ni estar, sense estar plenament a cap
lloc; ...estimar a mitges, canviant sentiment per
benestar o diner, en un renunci identitari, essent un
estranger a tot arreu, sense arrels fondes.
Has tingut aquí allò que cercaves? ....Una esposa,
uns fills i uns nets que t'han omplert el sentit de la
vida? ...Bé doncs, has estat estimat pels que més
poden fer-ho.
Toca ara el dolor amb aquest trist comiat:
Avui amic, es un català que parla a un altre
català en el seu adeu d'aquest mon, que t'estima,
t'ha estimat i sempre et tindré present,
des d'aquesta terra, que vas triar per viure la vida
un dia, on ja t'hi estaràs per sempre.
A Deu siau bon amic i espera'ns que ja anirem
arribant.
xatumandingu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada