dimecres, 16 de maig del 2012

ESTIMAR LA NOSTRA LLENGUA


ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.
Catalunya no té mare.
Catalunya té madrastra.
Catalunya es la filla malvolguda,
es la filla menyspreada.
 
Perquè si Espanya es la mare,
qui son els nostres germans?
si per tot arreu d’Espanya
es murmura dels catalans.....
 
Què som nosaltres?:
absoluts, explotadors, egoistes?;
ens mireu amb menyspreu,
i ens dieu...separatistes!
separatistes!, Per què?
 
Tenim gent d’Andalusia,
d’Extremadura, de Múrcia,
de les illes Balears,
de Castella, del País Basc,
de Navarra, de Galícia, d’Astúries,
d’Aragó, de les illes Canàries,
del País Valencià, 
i mes cultures entrants.
 
Som acollidors de mena,
però Catalunya porta un dol,
perquè dels anys quaranta i seixanta
ens deien.......
“Hable Vd. El Espanyol”.
 
Si estem dintre Catalunya
ningú ens podrà privar,
ni amb totes les amenaces
de que parlem amb Català.
 
Respectem les altres llengües,
però la nostra també,
que un poble sense llengua
es pot dir que no té res.
 
Un poble que canta
que balla, que riu, plora,
gemega i treballa....
i no se pas quin delicte té!
 
Així es...
que regions de tota Espanya
si sou els nostres germans,
no ens critiqueu com fins ara
heu fet sempre dels catalans.
 
Perquè Catalunya
és la nostra veritable  mare,
i no la volem ni podem  abandonar.
 
I si per conservar
la nostra cultura i llengua,
separatistes ens hem de tornar.
Visca Catalunya lliure,
doncs estimem el català.

xatumandingu.