LA ROSA ROJA DEL MEU ROSER

LA ROSA DEL MEU ROSER

Avui, el primer dia de l'hivern,
m'he llevat encuriosit
... i,  amb una esperança,
doncs una punzella s'obria
com una oració, com una  lloança
 al poc sol i al fred intens,
en aquell racó trist i humit,
en començar el dia ;
entrant per els ulls
i arribant al fons del meu pit.
No sé com ho diria...

He vist en ella la força:
Com una ponzella feta flor,
una rosa, intensament roja
d'aquell meu senzill roser;
donant ara la bellesa i la olor
malgrat la fredor del gener.

Ella sola, tota plena d'esplendor,
oferint-se a qui pugui,
o la vulgui mirar,
oferint-se a qui pugui,
o vulgui-la olorar,
acostar-s'hi o també tallar,
ensenyant una lliçó d'or,
de senzillesa i d'amor,
de vida, de lluita i de llibertat.

Hem de ser com tú, flor:
conscients de la vida efímera.
Mentre tant pura i de roig color,
fent que ens valgui la pena
treballar per a un mon millor,
cada ú a la seva manera
i vivint amb l'humil resplendor.


xatumandingu.