EL DOLOR, I LES SEVES CLASSES.
Val la pena matitzar i aclarir nivells i classificació de les diferents formes de patiment, malgrat tot-hom en sap molt del tema , on per salut mental i social pot ser cal una matització meditada i específica....
En totes les categories podem entendre el factor comú de la intensitat del sentiment, per que el dolor es sent. És de suposar que no es desitja el dolor, ni és un pensament, encara que un pensament pugui generar una determinada classe de dolor.
No cal descriure dolors corporals de tota mena i intensitat, alguns tant intensos que hi ha hagut cassos de suicidis per aquesta mena de dolor, com és el que afecta a un nervi anomenat trigémini, situat al cap.
La ciència moderna disposa de tota mena de fàrmacs per reduir el dolor fisic en gairebé tots el cassos.
Els que son de dificil solució, es presenten sempre en els patiments psicooògics; son d'origen interior o de l'entorn que afecta aques , sentiments, conceptes i formes d'entendre la vida en essència .Aquests poden acabar destruïnt totalment una persona, una família, relacions de tota mena i també, com es veu avui dia, una societat, doncs en el meu parer, no anem per bon camí .
La incapacitat de comprendre allò importantíssim, bàsic, per a una persona del que està passant en seu rededor, és on comença tot plegat i com generalment els múltiples factors causants no varien, la resposta cerebral s'agreuja fins al punt de no retorn.
Quant més forts i impenetrables son els sentiments, més risc d'alteracions es produiran per la rigidesa dels primers. Les ànsies vitals, les que arriben al cor o a l'ànima, allò fonamental de la persona tant preuat, quan es veu alterat o agredit, genera conflictes mol importants ; una rebelió interna i enrocaments mentals amb els seus corresponents sofriments de dificil solució.
Apareixen llavors les frustracions, resentiments, odis, fóbies, dubtes, complexes, gelosies, rebelions..... Després, quan ens rendim ja d'àquesta discomformitat i lluita, ens deixem anar en la apatia i el desinterès per tot el que ens donava avans, vida i empenta .
Comença el problema.....
Veritats absolutes, n'hi ha tant poques que amb els dits d'una mà en tindriem prou per contarles i, ens sobrarien dits. Tot és relatiu i si que cal lluitar en la vida per alló que creus i penses, però aplicant sempre la llei de l'aigua : mai deixa de ser aigua però té multitut de formes...
S'adapta!.
D'experiències viscudes
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada