*Setmana Santa 2023*
*Poema de Gabriela Mistral*
De què voleu la imatge?
Va preguntar l'imatger:
Tenim sants de pi,
Hi ha imatges de guix,
Mireu aquest Crist jacent,
Fusta de cedre pur.
Depèn de qui l'encarrega,
Una família o un temple,
O si l'únic objectiu
És posar-la en un museu.
Deixeu-me, doncs, que us expliqui,
El que de debò desitjo.
Jo necessito una imatge
De Jesús El Galileu,
Que reflecteixi el seu fracàs
Intentant un món nou.
Que commogui les consciències
I canvieu els pensaments,
Jo no la vull tancada
A esglésies i convents.
Ni a casa d´una família
Per presidir els seus precs,
No és per portar-la a les andes
Carregada per portants.
Jo vull una imatge viva
D'un Jesús Home patint,
Que il·lumini a qui la miri
El cor i el cervell.
Que donin ganes de baixar-ho
De la seva creu i del turment,
I qui contempli aquesta imatge
No quedi mirant cap mort.
Ni que amb ulls d'artista
Només contempli un objecte,
Davant del que exclami admirat
Quin torturat més bonic!
Perdoni'm si li dic,
Respon l'imatger,
Que aquí no en trobareu segur
La imatge del Natzarè.
Aneu a buscar-la als carrers
Entre la gent sense sostre,
En hospicis i hospitals
On hi hagi gent morint,
Als centres d'acollida
En què abandonen vells,
Al poble marginat,
Entre els nens famolencs,
En dones maltractades,
En persones sense feina.
Però la imatge de Crist
No la busqui als museus,
No la busqui a les estàtues,
Als altars i temples.
Ni segueixi a les processons
Els passos del Natzarè,
No la busqui de fusta,
De bronze de pedra o guix,
millor busqui entre els pobres
La seva imatge de carn i ossos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada