IRENA SENDLER

 IRENA SENDLER

Durant la Segona Guerra Mundial, Irena va obtenir un permís per treballar al gueto de Varsòvia com a lampista. Però els seus plans anaven més enllà... Sent alemanya, coneixia els plans nazis respecte als jueus.

Irena amagava nens al fons de la seva caixa d’eines i duia un sac d’arpillera a la part posterior de la seva furgoneta (per als nens més grans).

També tenia un gos a la part del darrere del camió, al qual havia ensenyat a bordar als soldats nazis quan entraven i sortien del gueto. Per descomptat, els soldats no volien tenir res a veure amb el gos, i els seus lladrucs tapaven qualsevol soroll que poguessin fer els nens.

Mentre va poder mantenir aquesta feina, va aconseguir rescatar i salvar uns 2.500 nens.

Finalment, els nazis la van capturar. Es van assabentar de les seves activitats i el 20 d’octubre de 1943, Irena Sendler va ser arrestada per la Gestapo i portada a la infame presó de Pawiak, on va ser brutalment torturada.

Ella, l’única que coneixia els noms i adreces de les famílies que acollien nens jueus, va suportar les tortures i va negar haver traït els seus col·laboradors o els nens amagats. Li van trencar els ossos dels peus i les cames, però no van poder doblegar la seva determinació. Tanmateix, un cop recuperada, va ser condemnada a mort.

Mentre esperava l’execució, un soldat alemany se la va endur per "interrogar-la més a fons". En sortir, li va cridar en polonès: "Corre!".

Esperant rebre un tret per l’esquena, Irena va córrer per una porta lateral i va fugir, amagant-se als carrerons coberts de neu fins a estar segura que no la seguien. L’endemà, ja refugiada entre amics, va trobar el seu nom a la llista de polonesos executats que els alemanys publicaven als diaris.

Els membres de l’organització Żegota ("Rescat") van aconseguir aturar l’execució d’Irena subornant els alemanys, i ella va continuar treballant sota una identitat falsa.

Irena va mantenir un registre amb els noms de tots els nens que va aconseguir treure del gueto, guardat en un pot de vidre enterrat sota un arbre al seu jardí.

Després de la guerra, va intentar localitzar els pares supervivents i reunir les famílies. La majoria havien estat portats a les cambres de gas. Per als que havien perdut els seus pares, va ajudar a trobar famílies d’acollida o pares adoptius.

El 2006, la van proposar per rebre el Premi Nobel de la Pau... però no va ser seleccionada. Qui el va rebre va ser Al Gore per la seva campanya sobre l’escalfament global.

Ho comparteixo com el meu petit gra de sorra, reenviant aquest missatge.

Han passat 80 anys des que va acabar la Segona Guerra Mundial a Europa.
Aquest correu electrònic es compartirà com una cadena commemorativa, en memòria dels 6 milions de jueus, 20 milions de russos, 10 milions de cristians (incloent-hi 1.900 sacerdots catòlics), 500.000 gitanos, centenars de milers de persones amb discapacitat física i psíquica assassinades, massacrades, violades, mortes de gana i humiliades, mentre la gent del món sovint mirava cap a una altra banda...

Ara, més que mai, amb el racisme en augment, és imperatiu garantir que el món no oblidi mai persones com Irena Sendler.

La intenció d’aquest correu electrònic és arribar a 40 milions de persones a tot el món.

Sigues un altre enllaç en aquesta cadena commemorativa i ajuda a difondre-la per tot el món... Si us plau, envia aquest correu electrònic a persones que coneguis i demana’ls que no trenquin aquesta cadena.

"Els nazis van atrapar Irena Sendler el 20 d'octubre de 1943. La van detenir després de descobrir la seva activitat clandestina ajudant als nens jueus a escapar del gueto de Varsòvia. La Gestapo la va torturar brutalment a la presó de Pawiak, li van trencar les cames i els peus, però no va revelar cap informació sobre els nens ni els seus col·laboradors.

Finalment, va ser condemnada a mort, però membres de la Resistència polonesa van aconseguir subornar un oficial nazi perquè la deixés anar. Quan la van alliberar, el seu nom va aparèixer a la llista d'executats, així que es va haver d'amagar fins al final de la guerra. Tot i les seves ferides, va continuar treballant per salvar nens jueus.

Una autèntica heroïna. raó per la qual vaig rescatar els nens s’origina a casa meva, en la meva infantesa.
Vaig créixer amb la creença que una persona necessitada ha de ser ajudada amb el cor, sense importar la seva religió o nacionalitat."
—Irena Sendler

Si us plau, no l'esborris simplement.
No et portarà ni un minut reenviar-lo.
Gràcies.

Segurament no guanyaràs res amb això, però estaràs recordant un acte d’humanitat fet per aquesta dona i, amb això, mostrant al món que encara hi ha temps per al canvi...

Comparteix! No deixis que aquesta bella història quedi en l’oblit!

Traduït  xatumandingu.