JA HEREM AQUI AVANS
Quan tu vas venir amic, ja feia mil·lennis que treballavem la nostra terra; tenim llarga experiència de patiments i alegries, atacs i victòries i algunes derrotes també. Hem cultivat unes costums i una forma de ser, una personalitat pròpia que en general funcionen. També vam heretar fa uns dos mil anys una llengua (ex: Homilies d'Organyà), mes propera al llatí clàssic que moltes d'altres llengues més recents, per tant estem ben definits i clarament com a nació diferenciada d'altres que no ens molesten en la seva existència, cosa que a l'inreves sí es dona, dons els atacs a la nostra voluntat de segui essent, no deixen ja fa molt de produir-se.
La prova més fefaent de que el nostre criteri global funciona, és que la corrent migratória no ha deixat de crèixer des de fa molts anys, docs les persones no es queden en els lloc on no hi ha oportunitats, ni tant sols en la terra que els va veure néixer.... Generalment qui arriba a Catalunya, s'hi queda per sempre .,
Se saben clarament els per que de les emigracions i les inmigracions, que son diverses i múltiples. Tinc avantpassats, familia, amics i mil coneguts, que un bon dia van agafar una maleta i van venir a aquí, on teoricament hauria de produir-se la integració per esdevenir un sol poble, però no, per que nosaltres som d'aqui, mentre que els nouvinguts s'arrelen a un passat que no els va funcionar i és més, voldrien implantar-ho aqui, el que allà va fracassar..
També voldria fer un aclariment important : Parlar castellà amb una persona que no coneix la nostra llengua o per qualsevol altra causa no pot fer-ho, no és cap acte de submissió de la nostra part, si no de cordialitat i comprensió (...de bon rotllo ), per que no en tenim cap obligació, com molts es pensen que tenim. Els catalans generalment som trilingues, mentre que d'altres no dominen ni la seva.
El que arriba de forma voluntària a un determinat lloc és qui ha d'entendre que els que ja hi son no tenen obligacións d'adaptació amb els nouvinguts. ......Aquest és un tema de simple llògica, bona voluntat i humanitat, dons contràriament es podrien considerar d'altres voluntats.
Els que ja vam fer la feina grossa desitjem fermament de compartir amb qui arriba de nou, però està clar que tot-hom hi ha de posar la seva empenta, si no, l'invent no funcionarà.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada