DE COM VEIEM EL PRESENT I COM PODRIA SER EL FUTUR
M'agradaria compartir amb els meus amics moltes coses de la vida,
On una és la visió que ens ofereix la societat actual,
el que és bo, pot ser-ho, que hi ha molt a dir , o el que considero nefast, també.
Aquest interès però, ve motivat per diferents raons: la primera i pot
ser la més important es la que he apel·lat al començament, l'amistat,
però alguna de les altres seria compartir aquesta consciència d'on
i com pot ser el futur i el present immediat, Tant el nostre, com el dels
nostres fills, tal vegada nets.
Es clar que des de els meus sobrepassats seixanta anys, el que em quedi
de deure o veure amb el mon i el que em pugui aportar des del punt de
vista egoista, ho veig amb molta relativitat , però em queda la preocupació
respecte dels criteris que porten camí de consolidar-se en les diferents
àrees que avarca la relació humana. Alguna cosa estem fent malament
que no som capaços de sobreposar els valors autèntics que garantirien el
progrés social, familiar, econòmic, laboral i espiritual també, per que
estem parlant del tot integral.
...Quelcom fem malament?; una cosa com un cromosoma, una llamborda
que manca, un forat al bell mig de la vorera o un eslavó perdut de la
cadena que vam heretar dels nostres pares o avis, que basaven la seva
vida en unes virtuts mol escasses avui dia. Aquestes virtuts escassegen tant,
per que per poguer ser elles, se'n precisen d'altres, com el seny, l'experiència de vida,
la saviesa o les savieses i les classes d'amor. ...Escassegen tant, que quan les anomenes, la gent no te
clar que volen dir, ni que signifiquen; la modernitat quasi ha esborrat dels
diccionaris. La paraula Lleialtat, altrament amb significats
similars: la Noblesa, doncs Noblesa i Lleialtat van agafades de la mà.
Avui, les persones creiem que noble vol dir un lladre més; vas i mira
si la cosa ha derivat lluny. Noble era aquell que els seus actes o els dels
seus avant passats eren dignes d'admiració i reconeixement i a lo millor
eren mèrits de guerra i destrucció.
A tocar i remenar tenim cassos quasi a diari de deshonestedat política i
frau, mala praxis fins hi tot de les institucions de solera, les de tota la
vida, que també han "venut l'anima al diable" . Tenim com a normal
la pugna de fer caure el que creiem que és contrincant com sigui sense regles
de cap mena; treure'n profit de tot el que podem, com carronyaires....
Els sistemes que haurien de fer viable la justícia, empren la legalitat amb
lleis que ho son tot, menys justes. Es fan servir sistemes competencials
(...de competència ) i entre els propis magistrats, a veure qui
la fa més grossa: legalitat injusta, legalitat falsa i
legalitat subornable.
També la precarietat laboral ve donada per un criteri malaltís per part dels
treballadors i les empreses, que per arrodonir-ho posaré entre parèntesi:
(A ver quien jode a quien, de la mejor manera posible y como se puede salir
mejor beneficiado del asunto aún que el contràrio muera, enferme o
se arruine, que da igual ), per que "pobrets", la única riquesa que son
capaços de valorar, es la dels diners .
Crec que seria capaç d'arrodonir tot el que he dit en aspecte negatiu
del mon actual en tres paraules....: "Maricón el último"
Es veritat que a nivell científic, en els diferents camps del saber i la
tecnologia, s'han fet avenços espectaculars que haurien de fer la vida
més plena (no més ociosa, maligna o especulativa) als éssers humans
i al conjunt global del planeta. No val que els avenços en medicina per
exemple, serveixin per allargar la vida i la qualitat de la mateixa només
de la gent rica i poderosa. No veig de cap manera viable una societat
on el robar i el matar o deixar morir sigui una alternativa coherent, per
que hi haurà qui reclami de grat o no, allò que en el segle XXI es
consideri reclamable; i hi ha un 90% de la població mundial que reclama,
i aquests un dia agafaran el que també es seu, de grat o per la força
(.....i ja està passant en certs països.... ).
El concepte especulatiu de lo material té una gran falla; tant, que és
auto fagocitari. La especulació deixa la terra "cremada" per que no
produeix riquesa si no intercanvi on un guanya i l'altre perd.
Aquesta crisi precisament té aquesta característica doncs és en un
80% fruit d'un sistema d'especulació usurera que es va iniciar a Estats
Units i ha afectat tot el mon. Quan els últims es queden com a "maricons",
aquests, en un sistema global son molts milions de persones que
queden arruïnades sense capacitat de generar nou negoci a aquells
que n'han sortit guanyant i per tant, als guanyadors també se'ls acaba
la "moma", excepte que puguin anar a enganyar "marcians" a Mart, clar.
Aquest sistema s'aguanta de forma artificial com un castell de cartes i
cal que hi hagi "mags" per mantenir l'equilibri, encara que finalment
sempre el castell cau estrepitosament.
Tinc molt clar que la única via de progrés és anar agafats de la ma i
agermanats, fent servir els valors de respecte i amor entre els homes
i dones del planeta, per que això sí que dona solidesa de futur.
Només hi ha una pega: Cal tenir "collons" reclamant i defensant tot
això.
xaumandingu.
xatumandingu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada