EL MEU AMIC EL GAT
El vaig trobar, que no sé d'on venia,
enllà de l'hort de Terrassa
i l'hi preguntava cada dia:
Que fas?, en aquella terra escassa.
Per rimar amb alguna cosa,
l'hi vaig posar el nom de Caifàs.
...Caifàs, que fas?; ....una petita glosa.
... i avui, que menjaràs?.
,,Avui, demà i cada dia
el trec ara a passejar
i m'entén, ...com ho diria,
en tot el meu fer i parlar.
És un gat, cosa que ja sé,
però m'ha ensenyat moltes coses;
algunes, que mai no entendré
i d'altres, que hem fan millor persona.
És un gat, ....ja ho sé,
però es fa d'estimar:
...ell vé, quan ja no el veig,
per que sap del meu penar.
.....I, si és gat i no persona?:
...ni ell ni jo ho podem variar.
No treu res que el deixi d'estimar,
per estimar-te més a tu, vora del mar.
Ell, m'ajuda en aquest viure i passar
i tu m'estimes per més coses
també t'estimo més, i a les persones.
amb coses que pot ser s'haurien d'oblidar.
xatumandingu.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada