LA ESSENCIA
Al costat de casa meva a Terrassa i creix una magnòlia, que ara està en flor . Elles, les flors, son d'un blanc puríssim i no es poden tocar per que es marceixen de seguida, però exalen una olor finíssima, delicada i subtil ( evocacions de virginitat, de puresa...) .
....Quin és el miracle? , el que de la tosca terra, amb un procés biològic, amb arrels, branques i fulles, màgicament per mi, ens dona aquesta delicadesa: és el seu oferiment essencial; és la naturalesa que parla sense sorolls estridents.
Una cosa son els vapors de qualsevol substancia, però l'essència, els perfums i les olors evaporen molt més aviat, per això es noten de seguida.
Essències n'hi ha de moltes classes: Naturals o biològiques, artificials i de l'ànima humana, de la ment i del cor també. Aquestes dels humans poden ser bones i dolentes, agradables o no, falses o veritables. Algú les fa servir per amagar la malicia i la intenció, però com diem, essència prové d'essencial, que és allò bàsic o fonamental, que sempre destapa el transfons .
Cal tenir un bon nas per detectar falses o bones olors, de lo essencial, lo autèntic, veritable i profund.
.....o no.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada