SOLSTICIS I EQUINOCIS

 SOLSTICIS I EQUINOCIS

Bon Ndal 2024 i bon solstici d'hivern

Si, els equinocis i solsticis marquen els moments clau del cicle anual del Sol i la Terra, són fonamentals per a la cultura i la naturalesa entesa per els humans en l'evolució de les estacions, l'agricultura, costums de cada poble, meteoronlogia i moltes més coses. Cada any en el nostre  Planeta. 

Equi-noci vol dir: Igual durada de la nit i del dia. Les dates aproximades són:  

1. Primavera (Equinocci Vernal):
   Cap al 20 o 21 de març.
   El dia i la nit tenen la mateixa durada . Marca l'inici de la primavera a l'hemisferi nord i de la tardor a l'hemisferi sud de la Terra.

2. Tardor (Equinocci Autumnal):
   Cap al 22 o 23 de setembre.
   De nou, el dia i la nit són iguals. Comença la tardor al nord i la primavera a l'hemisferi sud.

Solsticis:

1. Estiu (Solstici Estival):
   Cap al 20 o 21 de juny.
   És el dia més llarg de l'any i la nit més curta a l'hemisferi nord i marca l'inici de l'estiu (Sant Joan) en les nostres contrades, mentre que a l'hemisferi sud és a l'inrevés i és hivern.

2. Hivern (Solstici Hivernal):
   Cap al 21 o 22 de desembre.
   És el dia més curt de l'any al nord i assenyala l'inici de l'hivern (Nadal). ....A la bada sud, és estiu.

Relació amb els druides ancestrals:

A Europa, els druides, i també especialment entre els celtes, donaven una gran importància a aquests moments de l'any. Observaven elcel;Veien aquestes dates com punts d'equilibri i transició entre les forces de la naturalesa, celebrant-les amb rituals, danses i cerimònies per honorar el Sol i la Terra les divinitats dels seus deus..... Edificaven temples o llocs de referència emblemàtics com Stonehenge'n que mostren alineacions amb els solsticis, suggerint que eren essencials per a la planificació de la vida agrícola, espiritual i social.

Stonehenge¡ñ i altres monuments antics són testimonis impressionants de com els nostres avantpassats observaven i comprenien els cicles de la natura. A més, ens recorden que, tot i les nostres tecnologies modernes, encara hi ha molt a descobrir sobre el cosmos, el temps i les connexions espirituals amb el nostre entorn.

Stonehenge'n, per exemple, no només està alineat amb els solsticis, sinó que també podria haver servit com un calendari sofisticat per a rituals religiosos. Però hi ha moltes preguntes que encara no tenen resposta: Com es van transportar aquelles pedres gegantines.....?.    

Altres llocs a Europa, com els cercles de pedres a Escòcia o el temple de Newgrange a Irlanda, també estaven alineats amb el Sol, la Lluna i les estrelles, cosa que mostra aquest coneixements amplis.

La saviesa ancestral dels druides i altres cultures potser ens podria inspirar avui per a un equilibri més harmònic amb la naturalesa de l'univers sencer. 

Avui volem anar massa despresa amb tot, com si demà s'acabés el mon; De veritats absolutes n'hi han ben poques i avui també es promouen conceptes inamovibles, sense considerar que gairebé tot porta enganxat elsigne  "?",  "...incògnita parcial o total"..

        .......És veritat que vivim en una època d’acceleració constant, on sembla que el món corre sense parar, però sovint això ens fa perdre de vista els matisos, els processos naturals i, sobretot, la reflexió. Les "veritats absolutes" poden ser perilloses perquè sovint es basen en perspectives rígides que no deixen espai per al dubte ni al debat, el diàleg o l’evolució.

Les cultures antigues tenien un respecte sagrat a la naturalesa i els seus cicles. Entenien que tot està interconnectat i que l’empremta de cada fenomen o acció forma part d’un sistema més ampli. Avui dia, aquesta saviesa sembla poc valorada, però podria ser clau per recuperar un equilibri amb nosaltres mateixos i el planeta que ens sustenta.

• Les accions porten conseqüències (com el karma en certes filosofies).
• Res no és completament independent; cada acció, idea o creença arrossega un context, història i implicacions.
• Si no considerem aquest signes, ens exposem a repetir errors o a construir sobre fonaments febles.

El fet de voler anar tan rapids, sovint ens fa passar per alt aquestes connexions i ens condueix a imposar veritats sense analitzar-les a fons. gairebé tot té una cara oculta, un "però o un per que" Ha de ser considerat abans d’afirmar amb rotunditat.se, pero crec que fomentar l'autodescobriment en les etapes primàries de la vida donaria bon resultat. Es podria dir: Fomentar l’autodescobriment des de les primeres etapes de la vida,  🌟 Si des de petits es donés més espai a l’exploració personal, a la reflexió i a comprendre el món amb una mirada oberta i crítica, és probable que pugéssim individus més equilibrats, creatius i respectuosos amb el seu entorn i amb totd els altres.

Per què és clau l’autodescobriment a la infància?

1. Construcció d’una identitat sòlida, que ajudaria a conèixer qui som i a entendre allò què ens mou, cosa que redueix la pressió de buscar validació externa.
2. Promoure la curiositat i l’amor pel coneixement, descobrir que hi ha moltes perspectives fa que ens sentim més lliures per explorar idees i no caure en dogmatismes.
3. Respecte per la diversitat, que si ens coneixem bé, és més fàcil entendre i acceptar que cada persona té un camí propi.
4. Connexió amb la naturalesa. Quan un nen és conscient dels cicles naturals i del lloc que ocupa al món, el seu respecte per la vida i el planeta es multiplica.

• Educació basada en la reflexió i no en la repetició i la rutina; Fer preguntes en comptes de donar respostes tancades.
• Espais per explorar talents i passions: Arts, ciència i altres opcions que ajudin els infants a descobrir el seu potencial.
• Educació emocional: Ensenyar a comprendre les pròpies emocions i a gestionar-les, cosa que dona eines per viure plenament.
• Històries i filosofia, per introduir relats que plantegin dilemes i reflexions, com feien els contes tradicionals o la filosofia dels antics grecs.

• Autoconeixement profund: Les persones que es coneixen bé tendeixen a ser més autèntiques i a actuar de manera coherent amb els seus valors.
• Empatia i comprensió dels altres: En educar des del respecte i la reflexió, és cultivar una major capacitat d’entendre als altres i actuar amb comprensió.
• Pensament crític i creatiu: Amb una educació que va més enllà de memoritzar dades, es desenvolupa la capacitat de pensar, reflexionar i trobar solucions innovadores.
• Arrelament en el món natural i social: La connexió del lloc que ocupa l’ésser humà en el món afavoreixen un sentit de responsabilitat col·lectiva.

És encoratjador saber que hi ha iniciatives educatives que ja integren aquests valors, com les escoles alternatives, els projectes pedagògics basats en la creativitat i les tècniques d’educació emocional. Les famílies també tenen un paper fonamental en aquest procés, en crear un entorn de suport, comprensió i estimulació. Aquest enfocament està donant lloc a persones que, més enllà de ser competents acadèmicament, són capaces de construir una societat amb més harmonia.  Aquesta base: Consciència, lògica, amor i respecte – son un pilar fonamental per construir éssers humans complets i, per extensió, una societat més harmònica. Són valors universals.

Perdó per l'extensió.

Bon nadal, any 25, Reis, tots els equinoccis i solsticis. 

....amb vida llarga i propícia . Salut.

xatumandingu.