El plameta ens està avisant
I no ho diu amb cap paraula
si no en l'idioma de la natura,
que la natura, per la vida treballa,
però l'ambició tot ho espatlla.
Vivim tots en aquesta petita peixera blava
que ens ho dona tot, també la vida i el que volem;
ens dona l'aire que avui respirem:
també, l'aire dels que estimem o estimarem,
si respectem la Terra, que no en tenim cap d'altra.
Ningú embruta el plat on menja
i alguns ho estan embrutant tot,
sabent que la humanitat, de pocs fils penja,
i pper cobdícia, s'ho carregaràn tot.
No tenim recanvi ni altrtnativa
si seguim entestats en els mals valors.
En patirem molts de terribles dolors,
per al final, fer desaparéixer la vida.
Compartim un miràcle molt escàs en l'Univers,
en un planeta grnerador de l'existència conscient
i del per qué son, van ser, i pot ser unfutur del món divers,
Que es diu inteligència, memòria i el bé de tota la gent.
Mentre, vivim esperançats en el seny, que jà manca.
xatumandingu. 0407026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada