Soledat

 Soledat

La d'una societat, que es diu moderna, però amb mancances.

Un dia, un bon amic em va dir:

La soledat desitjada és estupenda,

per que no depens de ningú

i fas el que et sembla.

Un altra amic. desprès em va comentar:

La soledat imposada és nefasta,

per que no ets importamt per ningú,

o estem en una vida buida i escassa.

Escassa en el materialisme, tant comú.

el mon que vivim ja té aquestes coses.

Envoltats de molta gent, però els dos, diuem estan sols

en un mon que separa les persones

i quedem alguns sovint, com els mussols

Pugui ser que el primer, amb el temps 

vulgui èsser estimat  de quins l'envoltin,

u segurament seguirà sol  segons quins siguin.

Es nota el pessic del egoïsme en els dos,

i l'equilibri social, aquí es despémja

doncs es troba a faltar un compartir,

per¡o que si es bó, tot s'arregla,

a tot el mon, i a tú i a mi, per etjemple.

Conpartir i no tant competir

de tot el que es pigui, en la vida,

que lo primer ens acosta

i lo segon, mes aviat ens allunya, o separa

Depenem sempre els uns dels altres,

que no som pas autossuficients.

Entre tots hem arribat al nostre present,

malgrat  el pés dels que ho enténen malament.

Estarem sans o malalts, algun dia,

çcompartint pena o alegria,

i serà cosa cercada, conseqüència, o obligada.

Desitjant que sigui la millor cosa,

rebeu de moment, el meu bon dia.

xatumamdingu.    1107026