La muntanya d’or i el vent vanitós:
En un lloc remot del planeta, hi havia una gran muntanya d’or que brillava tant intensament que atreia viatgers d’arreu. Però la muntanya no era només un tresor natural, sinó també una trampa. A la seva falda hi vivia un vent vanitós, que es creia el rei del cel i la terra. El vent, orgullós del seu poder, es vantava de ser el més fort i s’entestava en fer caure tothom en forats profunds a qui intentés pujar a la muntanya. Els que hi queien ja no podien sortir-ne mai més.
Un dia, va arribar un jove ambiciós, que volia fer-se ric a qualsevol preu. "Aquesta muntanya serà meva!", va dir amb confiança. Quan el vent el va veure, va bufar amb tota la força, tirant-lo enrere. Però el jove, ple d’arrogància, va riure: "Tu no em pots aturar, vent insignificant!". Això va enfurismar el vent, que va començar a bufar i bufar amb més violència.
El jove no es va rendir. Va intentar diverses vegades escalar la muntanya, insultant al vent a cada pas amb paraulotes fortes. El vent, encegat per la seva arrogància, no s’adonava que cada vegada que bufava, aixecava pols, terra i roques que també l’acabaven desgastant a ell.
Finalment, en un últim enfrontament, el vent va bufar amb tanta força que va fer caure una part de la muntanya, enterrant el jove sota una allau d’or i pedres. Però el vent també va perdre el seu alè i va desaparèixer, deixant un paisatge desolat i ruïnós. Aquell or va quedar colgat sota les inmenses roques i terra, de tal manera que encara hi ha gent avui que cerca l'or i la riquesa i no la troben pas.
Cap dels dos va guanyar. El jove havia estat consumit per la seva ambició cega, i el vent, per la seva arrogància desmesurada i així és la vida. Cada dia del mon i av ui dia en tenim proves que L'ambució, l'arrogància, la mentida, la guerra, només porten misèria i destrucció.
Aprèn que:
Quan l’ambició i l’arrogància s’uneixen, no només es destrueixen entre elles, sinó que també arrasen tot el que els envolta. Cal caminar amb humilitat i prudència, perquè el vertigen de voler-ho tot, ens pot deixar amb res.
"Piano- piano, se va lontano"......
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada