L'ESCORPÍ I LA GRANOTA
Un dia, un escorpí es troba al costat d'un riu que ha de travessar, però no sap nedar i s'ofegaria. ...Al veure a una granota, li demana ajuda:
— Granota, ¿em podries portar a l'altra banda del riu sobre la teva esquena?
La granota, desconfiada, li respon:
— ¿Com sé que no em picaràs mentre et porto?, Si ho fas, em moriré i tu també t'ofegaràs.
L'escorpí li assegura:
— No té sentit que et piqui. Si ho faig, tots dos morirem. "T'en dono la meva paraula d'honor".
La granota reflexiona i, pensant que l'argument de l'escorpí té lògica, accepta. L'escorpí puja a la seva esquena i comencen a travessar el riu. Quan arriben a la meitat del riu, l'escorpí pica a la granota. Sentint que la seva fi és imminent, la granota pregunta amb la poca força que li quedava:
— ¿Per què ho has fet? Ara morirem tots dos!
I l'escorpí respon abans d'ofegar-se:
— No ho he pogut evitar. És la meva naturalesa innata.
Significatiu:
El conte és una fàbula clàssica, que il·lustra la idea que la naturalesa d'un ésser determina les seves accions, fins i tot si aquests li poden ser perjudicials.
La fàbula ensenya que hi ha comportaments que són inherents a la naturalesa d'alguns éssers, i que aquests poden prevaldre fins hi tot sobre la raó o l'instint de supervivència: "El mal innat"
És dolorós arribar a aquesta conclusió, sobretot quan algunes persones que formen part del nostre entorn actuen amb deslleialtat i mentida. són elements subtils que van deteriorant les relacions humanes, per que això, s'encomana.
De vegades no és tracta de maldat deliberada, sinó d'una naturalesa que no es pot evitar. Tu, que creus en el progrés, la bondat i l'evolució de la nostra espècie, mantens l'esperança que tothom pot millorar.
....Jo, també. Cal que neixin flors a cada instant.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada