El gat i nosaltres
Allà a l'hort, ens venia a visitar cada dia un gat petit mig atigrat, amb el morro i les potetes blanques.- Era com un rellotge que venia cada dia amb la cua dreta, pel carrer , esperant d'entrar amb nosaltres; miolava d'alegria o de gana, per que el combidàvem a participar del nostre esmorzar. Després es convertía en la nostra hombra tot el matí; on anàvem, ell també era allà.
És un gat que va nèixer en un entorn salvatge, però sembla mentida la seva capacitat d'adaptació i relació amb altres espècies, que som nosaltres en aquest cas i com entén tot el que se li diu i reapón amb accions o miulades curtes o llargues segons el cas. Es fa entendre i entén a la perfecció i conèix el nom de moltes coses i de les persones del seu entorn inmediat. És un animal de costums u li agrada repetir les coses del seu gust.
Avui, nosaltres, hem aprés també a observar i a adonar-nos de moltes coses que abans ens passàben inadvertides. Ara matèix el tinc al costat de l'ordinador, quan abans es posava davant la pantalla, pot ser per una mena de gelosia. Sense renyarlo, ell ha entés que no ho ha de fer, per que no reb la meva aprobació específica.
La meva família s'en fà creus de com és aquest animal i el caliu que dona un animalet a canvi d'una mica de menjar, on dormir segur i calent i pertànyer a uma manada, encara que no sigui de la seva espècie específica..... Un gat i un gos poden viure junts quan creeix la confiança mútua
Vinc a dir amb tot això, que una mica d'amor (no en cal massa ), arregla i posa a lloc moltes coses, i si ens podem entendre entre espécies diferents, com és possible que els humans siguem tant violents, entre nosaltres. ....Ho entenc: Ambició i poder.
Ens falta molt encara per entendre el regal preciós que anomenem vida. Comporta una obligació fonamental, que es diu respecte.
xatumandingu. 1403026
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada