La bella flor

I diu la bella flor:

Mira’m, que soc bonica
enmig de la immensa verdor;
vestida de preciosos colors vius
amb què la natura m’ha vestida.

Faig bona olor de vida, estic al teu abast
i et donaré nèctar, si em visites,
abella fidel que treballes en comú per l'eixam, 
per guardar la dolçor contra el fred de l'hiven.

Però escolta'm, estimada amiga:
si em portes el pol·len d’una altra flor,
jo seré demà dolça fruita,
i el món, també continuarà respirant millor, que ho necessita..

Som un pacte mol antic,
sense llei escrita ni veu que crida:
tu vius de mi, per que fas la mel tant exquisita,
jo visc de tu, per que sense saber-ho, m'estimes;
la vida creix entre nosaltres i per nosaltres.

Crida en l’eixam, germana:
que vinguin totes, per gaudir de nosaltres ,
i que demà siguem moltes més,
les unes i les altres,per sostenir el vol,
i per enganyar la fam de la dessidia..

Perquè la riquesa no és nostra:
és del miràcle comú, de tots plegats,
és del cicle universal, que prima,
és del fil invisible que ens lliga, per l'evolució.

Però… vigila.

Hi ha algunes burdes mans
que no enténen res, maten i cridem,
que tallen, sense mirar,
que arrenquen, sense sentir ni la llum que ens ilumina..

I quan nosaltres caiem,
i quan vosaltres també calleu.
el món, cada dia una mica, es fà fosc.

Sense flors, no hi ha fruit, ni bellesa compartida.
Sense abelles, no hi ha futur, ni vida.
Sense vida, no hi haurà un demà.

Recorda-ho en el teu vol:
nosaltres som camí,
vosaltres, miracle; el miràclr de l'amor.

Recordeu, que tot plegat,
és un sol, inmems  tresor
massa fràgil, per ser ignorat.

xatumandingu. 0304026

 I diu la bella flor:

Mira'm, que soc bonica,

al mig de la inmensa verdor,

que soc de  lluents colors

que la natura m'ha vestida.

També, faig bona olor

i i et donaré nèctar, si em visites,

estimada abella, que tragines,

per fer la mel que guardes per l'hiven i la tardor.

Mes, si em regàles el polen d'una altra flor

segurament serè el fruït d'enguany.

Que soc agraïda del teu favor

servint les dues, a la natura en el seu afany.

I avisa a les companyes de l'eixam

que serem demà, moltes més,

per donar-vos dolça vida

en el vostre volar sempre intens,

per matar la fam, si no hi ha res més.

Doncs la riquesa, és compartida,

per el progrès  de tot plegat,

si no vé una mà enemiga,

que ens talli a nosaltres,

deixan-vos sense menjar, i el fí de la partida.

Vosaltres, feu possible el miracle

i leflors som el camí del amor;

Aliment inacavàble,

per que la vida, és el millor tresor

i la garantia d'un futur millor...

xatumandingu.