EL MAL, S'ACAVA EN LA MORT
No hi ha cap dubte: Amb la mort s'acaba tot i apareix el no res.
Amb el bé creix la fe en el demà, el progrés i l'amor a la vida per les generacions
que han de venir, on els nostres gens viuran, mentre duri l'espècie humana....
Molt sovint, no veiem més enllà del petit horitzó de la nostra misèria:
La misèria mental, especialment la dels que amb la força de les armes
sembren la destrucció i la mort.
No saben aquests podrits, o ni tant sols hi pensen, que ells també moriran?.
Pugui ser mes aviat que tard, precisament per els excessos de les seves vides
i la dels seus actes.
Quan s'avança en el bé, sovint els arbres de primera línia no ens deixen veure
el frondós bosc que hi ha al darrera, per que l'horitzó creix directament
en la immensitat, a mida que s'avança amb els braços oberts d'una ment i
d'uns coneixements en les nostres capacitats, que son moltes.
Cal sortir del nostre raconet minúscul i còmode, limitat i egoista
entre les canyes altes, per que elles ens priven del que podem aconseguir
amb petits canvis. El be millora la vida i les millores avancen per que adoben
el creixement d'un mon millor.
No parlem amb clau materialista ni del poder de res; parlem d'avançar en
la riquesa i la capacitat humana del progrés real: Un nou paradigma
on el mon tingui un futur just per a tots, per poder vèncer odis
i ambicions, doncs duen aparellades la guerra, la misèria, la mort,
la destrucció i la fam.
Aconseguir que hi hagi futur en la pervivència del nostre planeta és un deure,
doncs de moment no en tenim cap d'altra de recanvi .
Cal mirar ampli i no estret, per que això últim no deixa lloc per a tots.
Cal deixar clar una cosa de principi: que el planeta, si ha de ser d'algú,
és nostre, no pas d'ells.....Com va dir aquell indi americà: És l'home el
que pertany a la terra i no la terra a l'home.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada