L'HOME DELS NASSOS
Ja fa molts que va passar, ara farà un més, del dia trenta ú de desembre de l'any passat, però com tots els dies tenen capvuitada, m'agradaria explicar-vos aquesta tradició tant nostra de l'home dels nassos, que es deia a la canalla l'últim dia de l'any, cada any.
...I no és una tonteria; Té un sentit important :
És per ajudar a fer pensar a la canalla amb allò de: " Si avui vas a la plaça del mercat o a la de l'ajuntament, allà trobaràs un home que té tans nassos com dies té l'any".
Recordo de petitet, que en sentir això, m'imaginava un senyor amb tres-cents seixanta un nassos a la cara (...una mena de monstre que no podria tenir en el cap ni lloc per a la boca o els ulls.....), fins que te n'adonaves que l'any que s'acaba només en té un de dia: l'últim de l'any .
En les nostres contrades, tenim coses diferents, com en cada terra que té les seves i totes les que son bones, doncs son bones.
Tenim el "caganer", que escatològicament manifesta un sentit crític del que està establert pel sistema ( sense entrar en detalls... ), o el "tió", que a base de garrotades ens fa regals (....i que és la vida si no: El tió som nosaltres, que patim l'ambició dels poderosos que tenen el bastó que ens dona garrotades, sovint mes doloroses que les dels nens quan esperen amb delícia el premi esperat? ).
Finals de gener..., amb fred i sense quasi pluja: Un desig de salut i prosperitat per tots aquells que hagueu tingut la paciència de llegir aquest comentari, encara que vingui una mica retardat,
RECERCA D'HISTORIES I LLEGENDES POPULARS DE CATALUNYA.
xatumadingu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada