LA INVISIBILITAT
....Un dia, en un esmorzar a la Mutua, una amiga més que companya de feina, molt bonica per dins i per fora, i molt intel·ligent hem va dir: " A les dones ens arriba un moment a la vida que ens tornem invisibles, per que ja ningú ens mira".
Hem va quedar a la ment aquesta expressió, que avui després dels anys servirà per dir el que penso i segix:
Quan anem creixent en anys, generalment també creixem en experiència de vida en la majoria de persones, però sovint s'avança tant de pressa que el mon modern es va deixant moltes coses importants pel camí, en aquesta ànsia de modernitat.
El nostre saber, el dels grans, el de la vida trepitjada, patida, gaudida i real, seria de gran ajuda en aquest mon teòric, tècnic i guai que es pretén...., de manera que mica en mica ens vam quedant en la banda de la "invisibilitat" ( A més gran, més invisible i obsolet).
....I fa mal. Fa mal cap els d'enrere i també cap el del davant.
.....Pot ser que si en prenem consciència al menys, alguna cosa haurem guanyat .
No volem ser invisibles!.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada