SI HO VOLS CREURE, BÉ (8)
Tindria al voltants dels 18 anys i treballava en una empresa de tres-cents empleats i duia el departament de salaris. (No teníem ordinadors llavors...), i únicament m'ajudava d'una maquineta que molts de la meva generació recordaran, "Minerva". Calculava sous, les primes, descomptes de la seg. social, hores extres, etc.., setmanalment. El sistema que fèiem servir es deia: Sistema Teja, que vam implantar per agilitzar una feinada colossal .
El cas és que desprès de tres anys de treballar amb el millor criteri que tenia llavors, hem van acomiadar per desacords amb la direcció de com s'havien de fer les coses.
El sindicat vertical de llavors hem va donar la raó i hem van haver d'indemnitzar.
Era massa jove per accedir a un lloc de responsabilitat com el que havia deixat i no trobava feina de la meva experiència, així que vaig estar un temps parat i llavors el "carnet de paro" no s'havia ni inventat encara.
A casa erem gent modesta i precisavem d'entrar calerons per viure sense luxes i vaig començar un projecte que ara explico:
El soterrani de casa tenia possibilitats i vaig comprar fems de cavall per seguir el procés de cultiu de xampinyons, que en aquell temps eren gairebé una primícia.
Al cap de quinze dies de plantar el miceli, ja va cobrir-se el cultiu d'una neu blanca i un matí del doble de temps ja sortien mils de boletes blanques, que a l'endemà ja tenien la mida per vendre.
Tot el meu carrer i veïnat venien a comprar aquells bolets recent-ment agafats i tant bons, fins que un dia, no se per quina raó (que la sospito per el que vaig averi guar desprès), es van començar a posar marrons i ja no tenien bona presència, malgrat eren bons i comestibles (era la classe de xampinyó ).
Per dedicar-te a qualsevol cosa, n'has de saber absolutament tots els detalls, per que si no qualsevol tonteria t'espatllarà l'invent.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada