AMOR PROPI
Aquell, o aquella que no és capaç d'estimar-se o respectar-se a si mateix@, com dimonis volem que sigui capaç de respectar o estimar qualsevol altra persona, animal o cosa?. ....Hi ha gent que no estima res, ni pares ni fills. ....ni la pròpia vida.
Jo diria que es tracta de persones malaltes i tota malaltia, per la llei de "causa - efecte ", ha de tenir un o varis orígens: Abandonar-se en la desídia, en la ignorància, en la mandra, en la desmotivació o, en molts cassos, la tragèdia personal i/o la bogeria ( també el que a molts els sembla un refugi fantàstic, com son les drogues ). Tots, sabem com acaben aquestes experiències nefastes. Tots tenim algún familiar o amic afectat o mort per aquestes causes i de veritat que el dolor no el pateixen ells únicament.
A part de la salut mental i física de cada persona, també son importantíssims els valors i les tragèdies viscudes al llarg de la vida, especialment en la infància, aixì que els pares i la família sovint també en son responsables.
Cada persona s'hauria d'omplir d'una barreja proporcionada d'orgull per intentar millorar com a tal en un esperit de superació constant, en la mida de les possibilitats de cada ú, i la senzillesa de considerar-se un més de la penya humana. També cal admirar el miracle d'una flor, o un ocell que canta de bon matí, o d'una música, o una carícia. .....Si considerem que el que ens ha estat atorgat és el que ha de ser, sense més preguntes, aquí comença una malaltia....
La ment només té un defecte: Que vol estar sempre ocupada, com els menairons, i a nosaltres mateixos ens correspon guiar.la en la mida del possible.
D'aquest tema ja no puc dir res més, per manca de coneixements, no de voluntat.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada