LA MORENETA

 LA MORENETA

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda també com "La Moreneta", per  el seu color tirant a negre i el del seu fill també, és la imatge més venerada de Catalunya. La seva llegenda, origen i història són fascinants i estan profundament arrelades en la cultura i la religió catalanes.

La llegenda més coneguda sobre la Mare de Déu de Montserrat diu que la imatge va ser descoberta l'any 880 per uns pastors que van veure unes llums brillants a les nits provinents d'una cova a dalt la muntanya. Ells ja coneixien la cova, però quan es van apropar, van trobar la imatge. Els intents de traslladar-la fora de Montserrat van ser infructuosos, ja que la imatge es tornava tan pesada que no la podien moure ni els homes mes forçuts. Es va interpretar això com un senyal diví que la Verge volia romandre a Montserrat. Així, es va construir un monestir al seu voltant, que primer era una petita església o capella i també una petita comunitat de monjos .

L'origen històric de la imatge és objecte de debat. Segons alguns estudis, la talla de la Mare de Déu de Montserrat data dels segles XII o XIII. Diuen que primerament era a Barvelona, però amb la invasió musulmana la van haver d'amagar en un lloc segur i inaccessible (...quin lloc millor que entre penya-segats! ).  És tracta d'una imatge de fusta policromada de estil romànic que representa a Maria amb l'Infant Jesús a la falda. La seva tonalitat fosca podria ser resultat de l'oxidació del vernís amb el temps o dels fums de les espelmes ofertes pels fidels. Aquesta última teoria és dubtosa, per que en tot cas s'hauria ennegrit tota la talla i no pas només els rostres i les mans

El monestir de Montserrat es va convertir en un important centre de pelegrinatge durant l'edat mitjana. La devoció a la Mare de Déu es va estendre per tota Catalunya i més enllà.

Durant el Renaixement i el Barroc, Montserrat va continuar creixent en importància. El monestir es va expandir i es van construir noves dependències per acollir el nombre creixent de pelegrins.

En la Guerra del Francès, el monestir va patir importants danys (1808-1814). Moltes parts del monestir van ser destruïdes i la comunitat monàstica lavan dispersar

En el renaixement, al segle XIX, el monestir va ser restaurat i la comunitat benedictina va retornar. El segle XX va viure una revitalització com a centre religiós i cultural. En el 1881, el papa Lleó XIII va proclamar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya per sempre més.

No només és una figura religiosa sinó també un símbol de la identitat catalana. La seva imatge ha estat representada en nombroses obres d'art, música i literatura. El monestir de Montserrat continua sent un important lloc de pelegrinatge, on els fidels venen a demanar favors i agrair els miracles atribuïts a la intercessió de la Verge.

A més, Montserrat és també un centre de cultura i natura, amb el seu museu que alberga una col·lecció d'art important i la seva ubicació en un parc natural amb formacions geològiques úniques al mon.

La Mare de Déu de Montserrat és un tresor religiós que ha resistit la prova del temps, la malícia i les guerres, mantenint la seva rellevància espiritual, històrica  i cultural pròpies, al llarg dels segles. Les seves realitats i llegendes  continuen inspirant devoció i orgull entre els catalans i els creients de molt més enllà, en el món . ...I un detall molt important que determina la personalitat de la Catalunya  universal: " La nostra Verge és negra i preciosa ".

......totes les coses bones, generalment son també boniques arreu....

......Les nostres, també.

xatumandingu.