MATA RODONA
....Una casa pairal preciosa, envoltada de singles profunds, roques immenses, boscos i fonts; completament aïllada de la civilització, per quilòmetres de distància.
Conec profundament aquesta masia i tinc molts records i anècdotes de joventud que no explicaré avui per no allargar-me. Està situada dins el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort, i en ple parc de la Serra de l'Obac , la masia de Mata-Rodona té una llarga història de cents d'anys i és un exemple típic d'arquitectura rural catalana. Amb els meus amics anàvem per Setmana Santa a practicar alpinisme durant tres o quatre dies cada any; dormíem i fèiem vida en una ermita propera destartalada, que també netejàvem i arreglàvem alguna cosa . l'ermita estava consagrada a la Mare de Deu de la Concepció .
En la masia dita, i vivia una família de masovers, on la que duia el govern de la casa era una senyora ja gran, que es deia Quima (Joaquima) i cada setmana anava a comprar l'avituallament a Rellinars, amb un burret equipat amb unes sàrries, doncs tenia una hora de caminata d'anada i una altra de tornada, passant per una altra masia més gran anomenada Casa Joana. En total, uns deu kilòmetres a peu.... i la senyora tenia moltes dificultats al caminar i un camí molt dificultós.
El marit cuidava d'un hort en un racó de la muntanya que tenia un aflorament d'aigua (li deien La Font de l'Hort ), i el fill era pastor d'ovelles, on segurament la Quima venia la carn a Rellinars, doncs no gaudien de cap pensió ni ingressos que no fossin per aquesta via.... Vivien com cent anys enrere...
La casa presenta elements arquitectònics tradicionals de les masies catalanes, amb murs i arcades de pedra i teulada a dues aigües. La masia té una història que es remunta segles enrere, essent un punt de referència en la zona del Puigdoure.
La petita i senzilla ermita que esmento, situada a uns tres-cents metres de la masia, està dedicada a la Mare de Déu de la Concepció, és una joia del patrimoni religiós català, sense pretensions i crec que avui dia està deixada de la mà de Deu.
Va ser construïda probablement abans o durant els segles XVII o XIII, una època en què la devoció mariana era molt estesa. La Immaculada Concepció, va guanyar gran popularitat després que fos proclamada dogma de fe per l'Església, el 1854.
Aquesta ermita és típica de l'arquitectura rural catalana, amb un estil mol auster, en harmonia amb el seu entorn natural. Té una petita nau única amb i un petit sagrari al mur esquerre , i una façana molt simple, amb un campanar d'espadanya on la campana també va desaparèixer.
L'ermita servia com a lloc de culte per als habitants de la rústica zona. Era habitual que s'hi celebressin misses, especialment en ocasions festives dedicades a la Verge Maria. També era un lloc de refugi espiritual per als pagesos que buscaven un espai de meditació o pregària.
Es suposa el dia de la Immaculada Concepció, el 8 de desembre, la participació de la gent de les masies de la contrada i possiblement farien alguna fira o trobada festiva.
.....nosaltres hi dormíem, amb un sac de dormir, sobre un llit de fenàs.
Res més.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada