LA CREU DE BARBERÀ
En temps antics, els carruatges pesants de tota mena eren tirats per caballeria, en el transport de tota mena, mercaderies o transport de persones, es feien per carretera. La que avui ens ocupa era el camí ral que menava a Barcelona i al seu port, passant per Santa Mstia de Barberà, Cerdanyola, Ripollet i el coll de Montcada. Avui dia,sota l’asfalt actual, encara hi resta l’adoquinat primitiu.
Just en el punt on el camí es desdoblava a l'alçada de l'emtrada a Sabadell, en la creu, d’una banda anava cap a Terrassa i de l’altra cap a Manresa, per Matadepera, la serra de l’Obac, també cap a Castellar, Caldes, etc.
En aquesta bifurcació s’hi va posar una creu de terme municipal, que feia de partió entre Santa Maria de Barberà i Sabadell. Amb el pas dels anys, en aquell indret hi va anar naixent un barri nou, conegut llavors com Can Centenar, perquè tot just hi havia un centenar de cases.
La major part d’aquestes cases es van edificar al llarg o a prop, al voltantde la dita carretera, entre les masies de Can Viloca, Can Llobet i Can Solà del Pla. Eren cases senzilles de planta baixa i de gent treballadora, com els meus pares i família.
Més endavant, per acord entre Sabadell i Barberà del Vallés (encara Santa Maria), el barri fou incorporat a Sabadell i passà a dir-se la Creu de Barberà, prenent el nom de la creu de terme abans esmentada, i que encara avui es troba en el lloc de la bifurcació, també coneguda amb aquest mateix nom.
Amb el temps, i a causa de la forta immigració, van anar sorgint altres barris als voltants, com les Termes, Espronceda, Campoamor o Fàtima......
Vet aquí, doncs, tot el que ha acabat donant de si una creu de terme municipal, que encara és al seu lloc, inmutàble i orgullosa; per molts anys ens represrnti.
Nota: El meu avi Angel Martinez Yepes, va ser el primer mestre nacional d'aquest barri. I jo he viscut aqui sempre; primer amb els meus pares i família: aqui vaig conéixer la meva esposa i hem tingut els fills i nets.....
Aquesta doncs, es la meva petita patria dins de Sabadell j de Catalunya, on hi tinc el transcurs de la meva existencia.
Mirar endavant desde el present com a base de futur, sense oblidar d`on venim j agrair la vida, perque és de ben parit o parida, ser agrait o agraida.
Bon 2026
xatumandingu. 0701026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada