LA VIDA PERMET LA VIDA
El cercle que es tanca eternament, si ensom responsàbles
i mols creuen que és cosa simple.....
No és cap “bestiesa”: és un pensament dens, és cercar una forma que aguanti, sense trair-lo. Això passa sovint quan el que volem dir és més gran que les paraules.
La vida humana no és autònoma ni separada: tot el que som i consumim i tot allò que considerem més “bàsic” com l’aire, l’aigua o el menjar, prové d’un sistema que és viu, immensa (Cel, mar i terra). Oblidar-ho i reduir-ho a simplismes ens porta, com a espècie, a l’autodestrucció.
La vida humana no és un dret, si no una oportunitat. Sovint es conceptua com una cosa separada, gairebé autosuficient i que subsistirá eternament, i no, no tenim cap garantia. Aquesta visió és una il·lusió infundada. Res del que som o consumim és aliè a la vida del planeta: l’aire que respirem, l’aigua, la sal, els minerals; el que mengem, sigui carn, peix, fruita o verdura. Tot prové del mar i de la terra, de sistemes vius que ens precedeixen i ens sostenen. Si ells es malmeten o desaparèixen, s'haurà acabat tota la festa.
El simplisme amb què abordem aquesta realitat en que porfiem, reduint-la a recursos, ambicions i poder, a mercaderia brutal, son les aberracions més greus del nivell de consciència actual. No és només un error intel·lectual: és un camí directe cap a la ruïna com a espècie. La nostra casa comú ja ens està avisant
No hi ha res inert en allò que ens manté vius i permet el progrés, amb seny, respecte i armonia.
Tot és memòria del mar i de la terra, i tot és a disposició, amb amor, per la "nostra casa gran i comú".
Mengem vida que ha viscut i viu abans o amb nosaltres, i respirem processos que no hem creat tampoc.Creure’ns separats d’això és el gran simplisme.
I els simplismes, quan governen una espècie, acaba essent letal.
Tot el que consumim i som, prové de la vida.
xatumandingu. 2301026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada