ROSA

 ROSA, ROSSÒ, ROSER

Deixa'm que et parli, en aquest humil poema,

d'una  flor, de les més belles, i del seu roser,

que tinc plantat per tú, estimada donsella,

per a un demà, que somio  millor. .

Ell farà roses d'intensa olor, en primavera

que seràn de mil pètals i colors,

si m'estimes una mica, en l'espera, 

deixem crèixer: el roser, i el nostre amor.

Avui, l'he plantat, en bona terra

i espero del sol la llum i el seu calor,

amb ànsia i fé en el futur de tots dos.

Beneïda sigui la seva creixènça

i jo el régui amb paciència, dia sí i dia no.

De les seves flors, t'en faré un pom preciós,

per guarnir i omplir de fragància la futura casa,

però recorda bé, que no hi ha rosa sense espina,

que clava, si s'apreta massa fort. 

Entre l'olor i la bellesa, les espines hi son.

Podrem posar cura de no punxar-nos,

cuidant aquest: el roser de la nostra vida,

per no deixar mai d'estimar-nos.

xatumandingu.   2901026

 

RESPOSTA de la donsella.

He sentit les teves mans a la terra
abans que el roser tingués nom.
No m’has promès roses obertes,
sinó temps, sol i silenci compartit.

No em parlis d’eternitats brillants,
parla’m d’aigua als dies secs,
de seure a l’ombra quan el sol crema
i d’esperar quan la flor no arriba.

Si el roser floreix, jo hi seré:
no per collir-lo amb pressa,
sinó per olorar-lo lentament
i acceptar l’espina com a veritat.

Estimaré la rosa quan vingui,
i el roser quan només sigui branca.
Perquè també jo aprenc, cada dia,
a estimar sense estrènyer.