TANT A PROP CARME I TANT LLUNY QUE ENS PENSEM QUE ESTEM .
L.ENTRADA ÉS INMENSA,
EN EL DESCONEGUT, ON JA RES NO COMENÇA
I EN EL LLOC ON TOTS HI CABREM .
A LA FI DEL NOSTRE TEMPS HI ANIREM
SENS CAP DUBTE, NI RAÓ, NI LLUITA, NI CAP PROTESTA.
...Si, i aquí quedem ara, mentre tant dolor, els que hem sabut de tu, de la teva llavor plantada en el temps que has compartit amb tots nosaltres fins avui Carme.
Has deixat el teu llegat tant important en les teves filles i en els que hem compartit aquesta teva i nostra existència.
Pot ser que els humans no en sabem de dir-nos les coses importants, essencials de veritat, ni esbrinar el sentit profund de la nostra vida fins que no arriba l'hora dels adeus definitius, ni tant sols sabem si aquesta mena de pregària, per tú i cap a tú t'arribarà en la dimensió on tu ja ets ara.
Perdona, perdona-n's per que som poca cosa en tot això de la mort i del amor, doncs som maldestres i no n'aprenem mai de les qüestions fonamentals.
I si et fós possible des d'on siguis, de poder guiar-nos, juntament amb els que ja van van partir primer que tú, com el teu marit António, i els pares i als que recordem amb amor i enyorança, mostrar-nos aquí, un millor camí aquí on restem, diríem els que som vius.
Bon viatge estimada Carme. Mai t'oblidarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada