EL TRULL de la vida
Quan mires la vida sencera,
la que han vist els teus ulls;
els somnis i alguna quimera
que esdevenen al dia d'avui,
amb penes i sovint tristesa,
glòria i alegries, de cada trull.
Cada trull, que gira i gira;
a cada volta un record,
en alguna, també tremolors,
molent els anys de la vida,
els somnis i els nostres tresors.
Sí, aquells de les cançons plenes.
Aquelles que duiem al cor:
Les que deien: tinc sang a les venes
i vint anys de lluenta jovenor.
Cabell al clatell caient per l'esquena,
canviant trist plom per la lluentor de l'or,
esdevenim ara gent burgesa,
materialista i amb molta buidor.
Enyoro el llavors que clamàvem
corrent pels carrers, prohibit;
per la gent que llavors manava
tant de dia com de nit.
Ara, la farina ja és molta;
...poques voltes queden per omplir la sacada
deixant gra i feina no feta encara,
que en una vida no tot pot encabir.
Però, no en sento de racança;
sento que soc massa petit
per a una feina tant grassa,
tanta lluita i tant de patir.
Asseu-te doncs, que la vida passa
i la força marxa, deixant pas al neguit
de veure que el mon menja, desgasta
els valors que calia seguir.
Espera company un segur miracle,
Espera el relleu que ens ha de venir.
Creu que algú mourà aquest sonmiatge,
Creu en el futur, malgrat les forces que ens han fugit.
Creu que la vida és un espill, un miratge
Però creu fermament que el sistema ha de finir
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada