QUE BONIC ÉS PARLAR, QUE BONIC ÉS ESCOLTAR.
QUE BONIC ÉS ENTENDRE.
No vaig a dir que sigui res de l'altre mon però...
De vegades, tenim que hi veiem, però no mirem. De vegades sentim, però no escoltem.
Moltes vegades no ens adonem de qui o que ens diu coses, i per tant no les entenem, ni podem respondre-hi ni establir cap conversa interior o exterior. És un tren en via morta. Entenem un determinat idioma humà, sigui el que sigui, escrit o parlat, però no hem refereixo a lo tant bàsic, però la majoria ens instal·lem en la comoditat del mínim esforç possible...
La ment és com un múscul, cal exercitar-la i també creix; cal fer-la treballar. No cal patir per la seva saturació; doncs té una elasticitat extraordinària: Quan més, més. Per això us voldria parlar d'intentar comprendre tots els llenguatges, tots els signes, senyals, gestos, sensacions, missatges i sentiments que ens arriben, de les persones estimades, també els de les que no ho son tant, els de la societat que hem construït, els de la naturalesa, les senyals de l'univers, les del "tot" si fos possible, cada ú al seu nivell..... Intentar comprendre els missatges que ens arriben també des de l'interior del nostre ser i respondre, respondre-hi, sí!; establir una conversa interior o exterior per enriquir als altres i enriquir-nos nosaltres mateixos. Aquesta és la veritable riquesa; la riquesa essencial de cada ser, i compartida en l'àmbit comú.
No necessàriament aquesta actitud ha de contenir únicament paraules, que també.
Desterrar els odis irracionals, que fan molt de mal i que fan encara més mal a l'emissor que al receptor.
.....La conversa universal pot contenir imatges, experiències, records, sensacions, sentiments..., opinions en base de sinceritat, però sí també moltes ganes de fer-ho bé i ganes d'entendre el que fem, el com i el per que som aquí, el que ens és present avui, i en aquest racó de l'Univers.
Sabem del cert que No arribarem mai a assolir totes les respostes, però no paris de preguntar, cercar, observar, per que gracies a aquest sentit intrèpid, hem assolit el progrés, el descobriment de lo bo i lo dolent, la ciència i el benestar humà actual. Li faràs un gran favor a la NOSTRA intel·ligència global i a la teva en particular.
Llàstima que molts dirigents de tota mena, encara estan en l'edat de pedra....
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada