LA NEGRA NIT
Recordo bé que duia ulleres
de cul de got, en deien a casa
per poder veure del cole, la pissarra
i els companys de mi en feien mofa
com si fos una cosa rara.
Un dia qualsevol que era
abans d'anar-nos al llit
la nit era tancada,
la lluna tampoc brillava.
Només la llum del carrer il.luminava
davant de casa meva,
Em diu mon pare: mira-ho be
mira fill, la llum d'aquella estrella,
aquella, la del nord que pugui ser.
Quin goig en veure-la, quina meravella
i el cel lluent, de la nit aquella;
és el meu record i de ningú més.
Avui ja gran, quan en faig memòria
del que va passar fa tants anys,
veig que m'han canviat la història:
la negror hi és, però els estels hi son estranys.
Aquella màgia ja no hi es.
la brillantor dels estels, com es movien
i alguna llum, que pel cel també corria..
per a un nen de sis anys, o una mica més.
És meu, torno a dir; el record, i de ningú més.
Que avui aquelles llums son apagades,
de tot allò, que ja no hi ha res de res,
miro amunt, i aquell cel es tapa
els ulls també han perdut la brillantor
aquest cel negre, ja no té cap taca....
i aquell nen de la historia, era jo, era jo.
....el que ara et parla i no hi veu.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada