UN POM DE FLORS, Sí.

 UN POM DE FLORS,  ...SÍ !.

....per totes aquelles dones que en la cadena de la vida

 han fet possible avui la meva existència, 

...i la de totes les altres persones, totes les del mon, 

 i que en el remuntar dels temps  enrere, 

 segur que van venir de la nit de tots els temps

i que van ser una multitud, que faig avui present.

A elles, infinites gràcies per fer possible la vida, 

en  el miracle del nostre  existir. 

Especialment per a totes les que he conegut

 i estimat en aquest meu temps d'estada :

La meva iaia Conxa, la iaia Rita, 

la Inma que em va parir i per poc s'hi deixa la vida....

i a la meva esposa que ha continuat la saga,

 barrejant la seva sang amb la meva, 

la meva estimada Maruja,

doncs compartim molt més que una vida,  

donant llum als meus fills dels quals n'estic tant orgullós:

La meva Gemma, el meu Abel i el meu Gerard. 

Absolutament a totes, les que recordo i a les que no, 

de línia directa o no, com la meva estimada Dulce,

i les que avui son contemporànies, o no 

i les dues que avui son les mares dels meus nets:

Mariona, Adrià, Miquel i Biel 

que en aquest present estimo tant.

Sempre s'ha cregut que als homes no ens van les flors, 

però és mentida ; la flor representa la pura bellesa,

 homenatge humil de la naturalesa,

 per que son després, el fruit i la llavor de nova vida. 

I, parlant de llavor, també les gràcies infinites

 absolutament  a tots aquells homes,

 els quals viuen en mi, ara també en els meus descendents:

 l'ADN que fa que siguem qui som:

 El meu avi Mariano, l'Àngel el mestre,

 i el meu pare Joan, tant i tant enyorat , 

que va lluitar com calia, 

per tirar endavant una família (la nostra).

Accepteu-me tots, els éssers estimats,  

accepta'm Miquel de la Gemma també,

aquest senzill homenatge i les infinites gràcies, 

que hem fan ser conscient d'aquest miracle:

el més gran de tots : LA VIDA, LA EXISTÉNCIA .

Gràcies, de tot cor, Gràcies.

xatumandingu.