Constitució de l'Univers

CARTA MAGNA UNIVERSAL DE L’AMOR:

Preàmbul:

Nosaltres, formes de vida conscient de l’Univers i del planeta Terra,
reconeixent que tota existència que sent, pensa o percep
aspira naturalment a la seva continuïtat i progrès;

Afirmem que cap evolució és possible
sense eu respecte,
i que cap respecte és complet
sense l'amor.

Per això proclamem aquesta
Carta Magna Universal de l’Amor, i l'evolució
no escrita en pedra ni en metall,
sinó en la consciència mateixa de la intel-igència indispensàble.

Article I:  Del dret a existir:

Tota forma de vida conscient o no,
té dret a existir sense por ni violència,
sense opressió ni esclavatge
i sense negació de la seva dignitat essencial.

Article II:  Del respecte com a primera llei

Allà on neixi una vida o intel-ligència,
sigui en la pols d’un astre llunyà
o en el mantell blau d’un planeta habitat, com el nostre,
la primera llei que s'ha de rebre
és la del respecte absolut  a tot, per que no ho vam crear nosaltres, que també vam ser creats.

Article III:  De la civilització

Civilització no és dominar.
És entendre i comprendre.

No és imposar;
És reconèixer l’altre com a legítim existent.

---

Article IV – De l’amor com a principi evolutiu

L’amor és la força que crea i no destrueix,
que uneix sense sotmetre,
que ordena sense esclavitzar ni matar.

Sense amor no hi ha evolució sostenible,
sinó només supervivència efímera i sense continuïtat garantida.

Article V – De la universalitat

L’amor no coneix fronteres, 

Cap vida intel-ligent possible en aquest univers no ha pogut evolucionar desdels seus inicis, sense els factord de vida convivenncials indispensàbles.

Xatumandingu i i IA.     2702026.

CONSTITUCIÓ DE L’AMOR

No cal pergamí ni tinta d'or,
ni segells ni signatures solemnes.
L'amor, ja és llei abans de ser escrit,
ja és norma abans de ser dictada.

Allà on bategui una vida,
sigui en la pols d’un astre llunyà
o en el mantell blau de la Terra,
hi ha d'haver dret a existir sense pors.

Perquè l’amor no coneix fronteres,
ni idiomes, ni espècies, ni galàxies.
És la força que crea i no destrueix,
és la llum que civilitza la gran foscor.

Si una intel-ligència neix en algun lloc,
si un cor, com sigui, aprèn a sentir,
la primera llei que s'hauria de rebre
és la d'el respecte absolut.

Civilització no és dominar,
sinó comprendre.
No és imposar,
sinó reconèixer.

I així, sense bandera ni exèrcits,
l’amor esdevé carta magna universal,
escrita, no en pedra ni pergamí,
sinó en la consciència de la intel.ligència superior.

I si l’univers "conscient" té una sola llei veritable,
és la d'estimar, per que no és possible de cap altra manera evolutiva. 

La meva conclusió: En aquest univers, qualsevo classe de vida conscient, precisa de la seva continuïtat de futur i per tant evolutiva. Per tant precisa de l'autorespecte ordenat en les seves condicions de subsistència, que nosaltres definim com amor  en totes les seves formes. No sé si en algún lloc remot i possible podrien existir els matèixos critèris...... De moment, "tot és "? "

....i no és, rés es possible.

xatumandingu. 1602026