El pescador i el ric turista
Descansava plàcidament el pescador, assegut en una pedra, contemplant el mar a mitg matí.
En aquestes, s’hi acostà passejant un turista i el va saludar:
— Quin bon dia que fa…
— De què treballeu, vós?
— Sóc pescador.
— I la barca? —va preguntar el turista.
— La tinc a port, perquè ja he pescat.
— I com és que no esteu pescant encara, com els vostres companys d’ofici, que veig feinejant allà al fons?
— Perquè per avui ja en tinc prou, per a mi i la meva família.
— Però, si féssiu com ells, agafaríeu més peix, faríeu més diners a la llotja i podríeu ser una mica més ric.
— Per què? —respongué el pescador.
— Doncs perquè acumularíeu cada dia més diners i, al final, ja jubilat, podríeu gaudir d’una tranquil·litat ben guanyada.
Un somriure murri li va aflorar als llavis al pescador, i li etzibà:
— I què és el que vós us creieu que estic fent ara?
El pescador encara afegí:
— Un dia, que no sé quan, aquest mar no podrà donar tot el peix que se li demana, perquè se li haurà negat la regeneració. I llavors la vida no tindrà continuïtat per a ningú.
El turista va desaparèixer, sense dir res.
Xatumandingu, 09-02-2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada