A EN JOAN MANEL SERRAT

De Radio-Scope a Joan Manel Serrat

Jo et diria Mont Serrat
Si no fossis ara i ans
El Serrat que els catalans
Tots a una hem aclamat.

Jo ja tinc mes de VINT ANYS
I no soc cantor exquisit
Qu’enriola als viaranys
Sota el CIRERER FLORIT

Jo no entono CARRER AVALL,
Ni amb tendresa o amb fervor
El POEMA DE L’AMOR,
Cast remor de cascadall.

Jo no se glossar com tu,
Amb tonada de pregó
Del DRAPAIRE la cançó,
Que tu saps més que ningú.

Pietós i emocionat
La TIETA has escollit,
Per tronar-li adolorit
Unes rimes de comiat.

Enyorívol i expressiu,
L’OLIVERA en terreny erm
T’ha brindat un símbol ferm
Del qui el mon roda soliu.

I en la MATINADA, amic,
Sempre bella i refulgent,
Hi has posat un rim cadent
I alegroi com un repic.

I jo et dic, Joan Manel
Que quan dius en català
I en text propi, el LA, LA, LA,
Te la glosa gust de mel.

Deix que et digui Mont Serrat
Que aquest nom, bell i sonor
Ens recorda el Mont Tabor
Que devots, tots hem pujat.

Sigues sent el rossinyol
Que refila, amb dolça veu,
Terra endins, M’EN VAIG A PEU,
Tant bon punt s’enlaira el sol.

Dins ma llar i en terra llunya,
Porta arreu, noble i sincer
El verb pur de Catalunya,
Que les lires encengué,
D’Aribau i Verdaguer.

Anònim.