ESCRIC I PARLO CATALÀ
Totes les formes de comunicació i totes les llengües, dialectes i signes formen part d'aquest mon, per tant és una estupidesa anar contra la comunicació. Només és bo o dolent l'ús que sen fa.
Fins al dia d'avui m'he entès amb tot-hom i crec en un criteri universal en aquest aspecte, però sembla ser que la universalitat aplicada, no segueix uns paràmetres inclusius, ben al contrari: excloents i separadors.
La meva llengua materna te més de dos mil anys d'història i és la pròpia del país on visc, encara que pesi a qui pesi. El respecte als altres és fonamental, parlin o es comuniquin com puguin amb els drets de la Carta Magna de la ONU. Combrego amb aquest dret, per que les llengües minoritàries no han de desaparèixer, tenen tot el dret a existir, per la riquesa cultural que aporten i la seva semàntica.
Fer servir el nostre idioma a les xarxes, és fer-lo present en el mon modern, i viu en el nostre país, per que el mon cada dia parla en angles i s'imposa clarament sobre tots els altres. Ja es bo un llenguatge comú, però no substitutiu. El doctor Zamenhof ja va crear un idioma fàcil i comú ( El Esperanto ), però no va funcionar per que no va interessar a qui tots sabem.
Cal pensar que el dia que el mon parli una sola llengua, totes les consignes dels poders fàctics ho tindran més fàcil; vestirem tots iguals, farem les mateixes coses i ens tractaran com androïds a la veu de yes o de ya. ....i ja està passant.
La diversitat és una riquesa i a la vegada una forma de defensa dels diferents criteris i formes de ser i pensar.
L'Univers va crear la diversitat absoluta i funciona. ......no se que passarà si l'hi anem a la contra.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada