ESMOLA QUE ESMOLA
....Esmola que esmola,
fes dagues daguer,
fes dagues que tallin
les malles d'acer.
Un estil trobadoresc. Tot i que no es troba directament vinculat a un poema de Guillem de Berguedà, segueix la tradició de la poesia catalana i occitana medieval, que sovint inclou imatges de guerra, armes i crítiques socials, d'aquells temps.
Aquest tipus de poesia sembla evocar la idea de preparació constant i de determinació. Les dagues, armes de proximitat i precisió, simbolitzaven l'enfortiment i la capacitat d'afrontar els reptes ( que representen les "malles d'acer"). Podria interpretar-se com una crida a estar preparats per a les adversitats, metafòricament representades per les armadures o dificultats que s'han de superar.
En la obra, el senyor feudal, pretén abusar de la filla del ferrer de forma deshonesta i el ferrer que sap les intencions i la prepotència del senyor, fa servir la daga encarregada per ell mateix, per defensar la filla de les pretensions i abús del poder.
Tot i que no es coneix un poema sencer, la seva estructura i temàtica són coherents amb l'estil medieval català, on la simbologia guerrera es barrejaria amb elements de crítica social i política.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada