VAIG ATERRAR
El meu ser i la meva consciencia d'existir van aparèixer primer un i després l'altra, i suposo que a tots els humans i tots els éssers que pul·lulen o no dins el mar, a la terra exterior, els que volen per l'aire o que estan arrelats, formem part dels significat d'una sola paraula: "Vida".
La meva matèria tangible és exterior a aquesta consciència de que parlo. Tinc les eines necessàries per desplaçar-me, braços i mans per fer coses que el meu cervell decideix a fer, respirar per l'intercanvi residual i eliminar la toxicitat i també secrecions, que el cos no considera ja necessàries. L'aliment és la font d'energia necessària per a funcionar, i també tinc elements informatius per captar quasi del tot el meu entorn per prendre les decisions que considero més adients en cada moment : Veure-hi, escoltar, olorar i paladejar les cosses que poden servir d'aliment, cura o per altres funcions, tocar i sentir plaer o dolor, que també és una funció informativa que avisa de que quelcom no funciona correctament.
Talment, sembla que sigui obra d'un experiment científic, una prova, una evolució, un viatge en el espai i en el temps de milions d'anys.
Tot això, encara no és complert per que la matèria també aporta lo immaterial, que son els sentiments (bons i dolents al gust). ...Previst està en una flor de mil colors i olors, el seu nèctar, per que la visitin els insectes i la facin procreativa, está en una poma que un dia va caure sobre el cap de Newton i que segurament se la va menjar com un aliment molt saborós...., en una gallineta que cuida i ensenya amorosament als seus pollets el que espot menjar i que no, o una gateta alletant als seus gatets, una vaca, un tigre, elefant o tortuga de mar....., per que sense aquest element immaterial (l'amor), nosaltres tampoc existiríem.
Podríem dir moltes coses més, però crec que la idea ja està exposada.
Total: Que no sabem per que som aquí, però l'experiment crec que val la pena, en el camí de la intel·ligència humana: l'amor i el respecte cap al progrés, també infinit.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada