POESIA DE L'ALZINA
Parlava avui amb una alzina
i en deia que és feliç.
cada dia, és cada dia,
quan veig el sol sortir.
Però, tinc por de morir
clavada, és com una espina
que no vol sortir.
Parla'm de la vida,
que no vull patir.
Hem deia: pinta'm!
del color, el més blanc
per que visqui sens fi.
Vina, al costat del barranc
i recolza't al tronc, en mi,
el del meu encant.
Ets gran i frondosa,
forta i dones fruit
amb dolçor jo l'hi deia
i vols que et pinti sola?
...on és el teu esperit....
que no seràs llenya de xemeneia.
Viuràs tu més que jo.
On és la teva ànsia ?
...o tens por de la tardor.
Viu en la bonança,
i en un futur encara millor,
doncs el fi sempre hi serà.
.... Paraula d'honor.
xatumandingu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada